- Inici >>
- Balboa
Balboa
L'origen i la seva evolució
L’origen dels balls swing -la balboa entre ells- se situa a les primeres dues dècades del segle XX al sud d’Estats Units. Els pianos sonaven a ritme de jazz, ragtime i charleston, i la comunitat afro-americana de Nova Orleans, Chicago i Nova York improvisaven passos sobre aquests acords. Així doncs, aquests balls swing que sintetitzaven la música contemporània van començar a anomenar-se lindy hop.
La balboa es va popularitzar durant els anys 30 i 40 tot i que el 1915 ja es ballava. Va néixer com a resposta a la superpoblació de les sales de ball que impedia fer passos extrovertits com els swing-out i els breakaway (propis del lindy hop) i obligaven a tancar la posició dels ballarins. Sovint es percep com una dansa introvertida ja que la major part de moviments succeeixen per sota dels genolls. La comunicació entre el leader i la follower (que acostuma a ballar amb talons per tal de facilitar la correcta connexió) és molt subtil, i la seva connexió inclou canvis de pes difícilment perceptibles per l’espectador. Per aquest motiu, sovint es considera més un ball de ballarins que d’espectadors.
Actualment, es distingueixen dos tipus de balboa: la pure balboa i el bal-swing. El primer es caracteritza per la posició sempre tancada dels ballarins (els seus torsos es toquen i les variacions es basen en el footwork). El Bal-Swing incorpora moviments que requereixen més espai entre els ballarins i propicien moviments dinàmics més amples que sovint inclouen voltes de només un membre de la parella.Totes dues varietats es poden ballar amb una àmplia varietat de temps: tant amb música ràpida (superior als 300 bits per minut) com amb música lenta (de menys de 100 bits per minut), la qual permet incloure variacions de peus.
Els darrers 10 anys, la comunitat balboera està creixent arreu del món així com l’evolució del propi ball.
La balboa es va popularitzar durant els anys 30 i 40 tot i que el 1915 ja es ballava. Va néixer com a resposta a la superpoblació de les sales de ball que impedia fer passos extrovertits com els swing-out i els breakaway (propis del lindy hop) i obligaven a tancar la posició dels ballarins. Sovint es percep com una dansa introvertida ja que la major part de moviments succeeixen per sota dels genolls. La comunicació entre el leader i la follower (que acostuma a ballar amb talons per tal de facilitar la correcta connexió) és molt subtil, i la seva connexió inclou canvis de pes difícilment perceptibles per l’espectador. Per aquest motiu, sovint es considera més un ball de ballarins que d’espectadors.
Actualment, es distingueixen dos tipus de balboa: la pure balboa i el bal-swing. El primer es caracteritza per la posició sempre tancada dels ballarins (els seus torsos es toquen i les variacions es basen en el footwork). El Bal-Swing incorpora moviments que requereixen més espai entre els ballarins i propicien moviments dinàmics més amples que sovint inclouen voltes de només un membre de la parella.Totes dues varietats es poden ballar amb una àmplia varietat de temps: tant amb música ràpida (superior als 300 bits per minut) com amb música lenta (de menys de 100 bits per minut), la qual permet incloure variacions de peus.
Els darrers 10 anys, la comunitat balboera està creixent arreu del món així com l’evolució del propi ball.
